News & Blog
Propietats de la camamilla i molt més
Que aixequi la mà qui no hagi pres mai una infusió de camamilla… Crec que poques mans es mouran, perquè a Catalunya la camamilla és la infusió més consumida després del te.
És una d’aquelles infusions que ja han passat a tenir nom propi i demanem simplement una camamilla. Molta gent associa la camamilla amb estar malalt i la vincula a moments no del més plaents perquè és un dels remeis tradicionals que ens han donat a tots per curar diferents problemes digestius: i ja fa molts anys que funciona!
Grecs i romans ja la tenien en gran estima per guarir diferents afeccions, així com els EGIPCIS que la veneraven com un déu, tant per les seves propietats com per la forma de la flor que els hi recordava el sol. Els tractats andalusins parlaven de la camamilla contínuament, tant als llibres de medicina com als d’agronomia i la incloïen als calendaris de cultiu, donant una idea de la importància que tenia per a ells (1). Amb el pas dels anys, es va convertir en un remei familiar per curar infinites afeccions del cos, que poc a poc la ciència s’ha encarregat d’estudiar i verificar.
Actualment, la infusió de camamilla es recomana per tracta PROBLEMES GASTROINTESTINALS lleus: quan hi ha males digestions, espasmes, inflor, gasos o nàusees; també per alleujar els símptomes dels refredats i de les inflamacions lleus de la cavitat bucal i de la pell. A més d’això, en diferents estudis clínics la infusió de camamilla ha mostrat la seva utilitat en el tractament de l’ansietat, l’insomni, les depressions lleus i per alleujar els dolors del síndrome premenstrual (2). Així que ja tenen raó a Linyola, on diuen: la camamilla de Linyola, cura tota sola.
A LINYOLA, al Pla d’Urgell, saben un munt sobre camamilla. Al segle XIX ja es coneixia la seva camamilla com una de les de millor qualitat. En aquella època, creixia silvestre pels seus camps i camins i eren sobretot dones i nens els encarregats de recol·lectar-la. Més tard, va passar a cultivar-se però la tradició de la recol·lecció silvestre es mantenia: expliquen que com l’època de recol·lecció de la camamilla era poc abans de la festa major del poble, la canalla i el jovent es dedicava a recol·lectar-la per poder gastar els diners guanyats a les fires.
Tot i les seves propietats medicinals, la camamilla també és bona de prendre quan et trobes bé. Amb un aroma floral i dolç i un gust lleugerament amarg, és una infusió que es pot prendre en QUALSEVOL MOMENT. Per a aquells que la relacioneu amb estar malalts, us recomano que la infusioneu poca estona, 4 minuts o menys, perquè així evitareu les seves propietats vomitives. Les infusions molt carregades de planta o amb molt temps d’infusió poden tenir aquest efecte.
Així que, si voleu GAUDIR d’una infusió de camamilla de bona qualitat, recupereu la camamilla de Linyola, amb totes les propietats i un gust agradable...però no us passeu amb el temps d’infusió!
Fonts:
(1) Pardo, M., Morales, R. 2006. Manzanillas ibéricas: historia y usos tracidionales. Revista de Fitoteràpia. 6(2). 143-153.
(2) http://www.fitoterapia.net/vademecum/
Comenta què t'ha semblat! Cancel Reply