News & Blog

Teïna o no teïna? A l’hora de prendre una infusió molts de nosaltres busquem que no tingui teïna. La teïna és un alcaloide amb propietats estimulants que es troba a algunes plantes, la més coneguda la planta del te (Camellia sinensis). Si esteu interessats en saber més coses sobre la teïna, podeu consultar la entrada del blog Te i teïna: responem a 4 preguntes que segur t'has fet.

A l’hora de trobar infusions sense teïna us heu de fixar en els seus ingredients (si conté te o mate la infusió portarà teïna) o per fer-ho més fàcil a Tegust ho indiquem a la etiqueta i a la nostra pàgina web... així no tindreu cap dubte.

Si esteu buscant una infusió sense teïna, hi ha moltes, que es poden adaptar a diferents gustos, moments del dia o estat d’ànim.

Però avui, he pensat que és un bon dia per parlar del hibisc...M’acompanyeu en aquest petit viatge?

L'hibisc o rosa de Jamaica (Hibiscus sabdariffa) és una planta anual de floració vistosa originaria d’Àsia, entre l’Índia i Malàisia, des d’on es va portar a l’Àfrica subsahariana i posteriorment els esclaus van portar llavors a l’Amèrica central on s’ha naturalitzat i es pot trobar tant cultivada com de forma silvestre..

Els botànics del segle XVI ja la van descriure i va ser al 1687 on es va citar que a la illa de Java es menjaven les seves fulles. El que nosaltres utilitzem a les infusions no son les fulles, sino una part de les flors, el calze, que és aquella part més exterior de la flor que serveix de protecció a la poncella. Està descrit, que abans del 1840 els calzes de l’hibisc ja s’utilitzaven a Guatemala amb finalitats alimentaries.

Les flors d'hibisc s’obren un sol dia, després es marceixen i cauen en poc temps. Resta únicament el calze amb el fruit, que durant la maduració va creixent i fent-se carnós fins que està madur. En aquell moment es recol·lecta i s’asseca per poder utilitzar-lo a les infusions al llarg de tot l’any.

Les 2 característiques principals del calze de l’hibisc són:

• El seu color vermell intens: té un alt contingut en antocianines (pigment vermell soluble en aigua), que dóna el color vermell intens i les seves propietats antioxidants (com d’altres fruites com els nabius, gerds o raïm) a la infusió.
• El seu alt contingut en àcids orgànics (àcid cítric, àcid hibisc) que donen a la infusió el característic gust àcid. Et recomanem que no la prenguis amb llet, es pot tallar.

Els estudis de les propietats medicinals d’aquesta planta indiquen que té una potent activitat antioxidant i els estudis clínics apunten a la seva utilitat en el tractament de la hipertensió lleu i les hiperlipèmies (anti-obesitat) (1,2). En cas de voler utilitzar aquesta o qualsevol altra planta amb finalitat de tractament medicinal, et recomanem consultar a un professional de la salut.

L’hibisc és un exemple típic d’infusions sense teïna, carregat de propietats i que fa una beguda ideal per a aquella gent que vol cuidar-se. A molts països la utilitzen per fer begudes fredes, així que us recomano que les tasteu fredes ara a l’estiu, petit i grans podeu compartir refrescants infusions fredes a base d’hibisc.

Fonts:

(1) http://www.fitoterapia.net/vademecum/

(2) Da-Costa-Rocha, I., bonnlaender, B., Sievers, H., Pischel, I., Heinrich, M. 2014. Hibiscus sabdariffa L.- A phytochemical and pharmacological review. Food Chemistry. 165. 424-443.

Per: